martes, 18 de mayo de 2010

És waii tiu!!

Sóc un energumunus que pensa que tota la musica "alternativa" sona igual. Indie, rock-folk, garage-rock, ect.. Música escoltada pretensiosament per formar part d'un grup social. Té el mateix d'alternatiu que els adolescents que fan cua per un concert de Tokio Hotel o aquells que es tunnejant el cotxe amb pegatina inclosa del tipus: cuco&veronica.
Tot i que reconec que l'estètica m'atrau més que l'estètica dels quillos o houseros, per citar-ne alguna, no compensa l'ensopiment i aborriment que em produeixen les cançons.


No em crec les cares d’aflicció dels seus artistes, ni les seves actituds fingides de dura infància i/o d’incompresos. Segurament és cert que a més d’un el varen donar pel cul de petit mentre dormia, pero tot i sentir-ho molt per ells i els seus corresponents esfinters, no tenim per que ser castigats nosaltres tambè amb les seves desgracies en forma de “TEMAZOS”.
Fa molt que varen deixar de ser victimes, s’estan forrant, i a sobre hi ha rengleras de noies “bohemies, afligides i incompresses” que se’ls volen follar. Que algú m’expliqui les cares de gosset perdut si us plau. I de paso expliqueu-me a que és deuen aquestes lletres de poeta maricon enamorat i aquests ritmes descafaints. Rengleras cullons! De noies!! O de nois (per els de l’infancia dura..) Jo estaria content. Contentíssim, joiós, gai (sinònim d’alegre, ho juro, busqueu-ho al diccionari), esperonat, engrescat i sobretot el més important: AGRAÏT
Potser continuarà. Si em ve de gust.
Fills de puta!